A film by Macià Florit Campins
2021 | Spain | 76’ | Elsabeth produccions

Rocks of four colors compose the landscape of Menorca. A route from the darkest of the rocks to the lightest will guide the filmmaker on a journey back home: an island that is sinking, inhabited by his brother, who has decided to remain there.

Long Synopsis

Macià and Lau are two brothers born in Menorca, in the heart of the Mediterranean. Now a filmmaker, Macià is temporarily residing in the United States, while Lau, the younger brother, is a farmer who has remained on this small rocky island. From a collection of organically textured images, letters and drawings, the story takes us back to the lost paradise of childhood, constantly eroded by the force of the waves, of the Tramontane wind, of distance and time. Hidden in the memory of the stones and the lunar landscapes lie the sources of local identity, traditions and summer solstice pagan rites, perpetuated from generation to generation. “At what point did our paths separate?” wonders the director with a gentle blend of melancholy and guilt as his brother, dressed in sheepskin, plays the role of John the Baptist during the Saint’s celebration. In this intimate journey of brotherly love, it is the prodigal son who looks at himself in the reflection of his younger brother, while reflecting aloud on the limits of memory and images. (Javier Martín, Visions du Réel)

Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image

Macià i Lau són dos germans nascuts a Menorca, al cor de la Mediterrània. Ara, cineasta, Macià resideix temporalment als Estats Units, mentre que Lau, el germà petit, és un pagès que s’ha quedat en aquesta petita illa rocosa. A partir d’una col·lecció d’imatges, cartes i dibuixos amb textura orgànica, la història ens remet al paradís perdut de la infància, constantment erosionat per la força de les ones, del vent tramontà, de la distància i el temps. Amagades a la memòria de les pedres i els paisatges lunars s’amaguen les fonts d’identitat local, tradicions i ritus pagans del solstici d’estiu, perpetuats de generació en generació. "En quin moment es van separar els nostres camins?" es pregunta el director amb una suau barreja de malenconia i culpa, ja que el seu germà, vestit amb pell d’ovella, fa el paper de Joan Baptista durant la celebració del Sant. En aquest viatge íntim d’amor fraternal, és el fill pròdig qui es mira a si mateix en el reflex del seu germà petit, mentre reflexiona en veu alta sobre els límits de la memòria i de les imatges.

With the collaboration of
Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image
Responsive image
With the participation of
Responsive image